Els primers indicis d'activitat humana es troben en l'època neolítica. Situem en aquest instant el inici, perquè degut a les construccions que s’han anat realitzant, s’han anat trobat fosses arqueològiques, i les més antigues de totes són de l’època del Neolític. També s'han trobat fosses d'època del bronze i ferro. Però sabem a través de les restes arqueològiques, que no serà fins els ibers que es produiran els primers assentaments en aquest territori i posteriorment trobarem assentaments romans. Tot i així, no es descarta que hi haguessin més jaciments sota els edificis de la UAB, a més, en les èpoques del Neolític i edat dels metalls, seria d’esperar de trobar-hi algun assentament ja que els poblats tampoc acostumaven a estar-hi molt allunyats.

A principis de l'any 956, època medieval, apareix documentat l'espai on s'ubica en l'actualitat UAB. L'espai es defineix com un lloc ampli amb terrenys plans i serres. Tenim documentat que es crearen dues esglésies parroquials, Sant Iscle i sant Martí, creades per fer culte i per protegir dels enemics, per això mateix, anys més tard, el senyor feudal creà el castell de Sant Marçal.

Totes aquestes edificacions encara es conserven, concretant en el terreny de la UAB, que es coneixia amb el nom de vall Moronta pel gran mas de igual nom que es trobava en aquest indret. Segles més tard l'anomenaran Can Magrans. També tenim documentat que havien petits masos com Can Miró i Can Domènec. Envoltant aquests es trobaven terres de conreu, com vinyes i horts, boscos d’ alzinars i torrents.

El canvi més radical en el paisatge va ser a principis dels anys 70. En aquest moment, el govern de l'estat decideix expropiar les cases i els camps per tal de construir la universitat autònoma. El govern volia crear un complex científic i universitari.

En l'actualitat, com veurem en aquest treball, sols es conserven petites restes del que havia sigut una vall residencial i de cultiu.