Un dels objectius de l’excavació constitueixen en, a través de les pràctiques de camp, experimentar la metodologia de l’arqueologia del present, estudiant així un territori que pertany a un passat molt proper, per no dir immediat.

L’altre objectiu, consistiria en investigar a fons el passat dels territoris rurals de la UAB, és a dir, obtindre informació sobre el que hi havia abans de la construcció de l’autònoma i de l’espoliació dels terrenys rurals.

La metodologia que s’ha aplicat en la investigació ha estat el mètode arqueològic. Els alumnes d’ Arqueologia, del curs 2007-2008 de la UAB, han entrat en un projecte d’investigació que es porta a terme des de fa anys i que es dedica a estudiar, a partir de les restes d’estructures i materials que es troben, el tipus d’urbanització i de vida que hi havia abans de la construcció de l’autònoma. Per realitzar aquest estudi s’ha seguit els següents passos:

-Prospecció i exploració del terreny.

-Delimitació del terreny a excavar (foto).

-Excavació superficial: observació de l’estructura arquitectònica de la casa (foto).

-Excavació detallada: troballa d’objectes concrets com ara una ceràmica, un cable elèctric i fragments d’una botella de cervesa.

-Mesura de l’estructura i de cadascun dels elements per passar-ho a escala 1:20.

-Execució d’una planimetria a partir de les mides passades a 1:20, indicant de forma detallada la situació de les pedres, les totxanes, rajoles… que formen part de l’estructura.

Per poder realitzar tots aquests passos, però, algunes fonts escrites poden haver informat sobre la vigència d’aquest passat immediat. Tot i no conservar-se molts documents , si que disposem d’alguns documents escrits, els quals ens donen informació històrica de la vall moronta i que ens poden ajudar a l’hora d’ampliar la informació que s’ha obtingut a través de les restes arqueològiques, com aquest planol. Tot i així, en aquest cas, els jaciments ja estaven localitzats, ja que alumnes d’arqueologia, d’anys anteriors i d’aquest any, ja s’havien dedicat a estudiar aquests terrenys i ha prospectar-los.

Una de les feines més importants d’un arqueòleg, tal i com assenyala el text de Renfrew i Bahn, és la de localitzar i registrar els jaciments i estructures, però aquesta feina ha estat aplicada a la fase I del treball, en la qual hem hagut de localitzar on es trobaven les diferents estructures o transformacions de l’espai fetes per l’home en l’espai que se’ns havia designat com a grup. En aquest punt ens toca parlar de l’excavació i del registre planimètric.