Entenem que la plasmació del jaciment en format paper o digital és d’una gran importància doncs ens ajudarà a entendre els usos socials i estudiar doncs d’una forma més acurada i estructurada l’estructura amb la qual hem estat treballant durant les darreres setmanes.

Per tal que la planimetria sigui correcte hem seguit una estricte metodologia que esperem que hagi donat els resultats esperats:

a) medició

Aquest apartat és d’una importància vital, doncs unes bones mesures ens ajudaran després a plasmar correctament el nostre jaciment al paper. Per tal que això fos possible varem realitzar un eix amb tres coordenades agafant com el punt central el vèrtex què és forma en la primera rajola de la planimetria que trobem en la part superior a l’esquerra mirant el paper. A partir d’aquest punt s’anaven agafant totes les mesures, per tant de cada objecte que es vulgues plasmar s’agafava les tres coordenades (X, Y, Z) de cada un dels vèrtex del objecte en qüestió, per exemple: si el que volem es mesurar una rajola, agafarem els quatre punts de la rajola que fan de vèrtex en la seva forma similar al rectangle (esquema).

Per tal de facilitar-nos la feina, i amb el vèrtex agafat abans ens sortia que l’eix X amb valor 0, corresponia a línia frontissa entre les rajoles i el ciment conglomerat i l’eix x el mateix però en perpendicular. Però llavors ens va sortir una problemàtica, la irregularitat del terreny sobre l’eix X i Z provocava distorsions alhora de mesurar el jaciment, tal com mostrem en la fig 2 “a” no serà igual a “b” i nosaltres busquem “b”, per tant havíem d’improvisar amb el material que teníem per tal de prendre unes mesures correctes, això és va poder fer amb un anivellador d’aigua col•locat sobre la cinta mètrica i la construcció de dos petits monticles que van fer que la cinta mètrica en l’eix Z sobrevoles tot el jaciment per sobre la línia frontissa abans comentada i amb una altre cinta mètrica col•locada en perpendicular a la cinta mètrica que mesurava la Z obteníem per una banda el valor real de Z sense cap distorsió i alhora aconseguíem el valor de Y i per tant el desnivell que hi ha en el jaciment respecte el vèrtex inicial. Una vegada teníem tot això col•locat i en cas que l’objecte desitjat no es trobés en la línia frontissa amb valor X igual a 0 el que es feia era traçar una altre cinta mètrica perpendicular a la cinta mètrica Y i d’ací s’obtenia el valor de X i amb això teníem els valors de X, Y i Z.

b) De punts a l’espai a punts en la planimetria

Una vegada varem obtenir tots aquests punts de l’espai i fent servir com unitat el centímetre ens varem disposar a situar tots aquests punts en el full mil•limetrat amb una escala 1:20, això volia dir que per cada 20 cm del jaciment nosaltres en faríem 1cm en el plànol.

Per tant en el plànol situàvem el valor de X i Z dividit per 20 i això ens va proporcionar els principals punts els quals després ens ajudarien a fer el dibuix.